Aquest conte és de Mercè Rodoreda, jo l'he passat a primera persona.
TARDA AL CINEMA
Aquesta vesprada després de dinar, he anat a arreplegar la Caterina per a anar al Rialto.
Quan he arribat a sa casa he anat cara el seu pare, que seia en el balancí mig endormiscat, i li he dit unes coses de la feina. Després he cridat la Caterina, que feia cara de pocs amics i ens hem anat cap al Rialto.
En tot el camí no m’ha dit res, no sé què és el que li passaria. En arribar he comprat les entrades i hem entrat dins. Ens hem assegut sense dir-nos res. Quan han apagat els llums ha sortit una noia, a la pantalla, patinant, seguidament han sortit bicicletes. Després uns senyors asseguts al voltant d’una taula s’han ficat a parlar de política i com que a mi no m’interessa gens el tema m’he ficat a xiular i a picar de peus perquè ho llevaren. De sobte, el senyor del seient de davant, s’ha girat dient-me que callara i hem acabat els dos discutint.
A continuació, ha començat el film, a mi no m’estava agradant gens perquè és la típica història patètica d’amor amb final feliç. Quan han fet el descans, ens n’hem anat al bar a prendre alguna cosa. Allí he vist un amic meu i li he preguntat si tenia paquets de Camel i mitges Nylon i m’ha dit que no, que la setmana que bé en portarà perquè anirà a l’Havre. Quan hem tornat a la sala ja havia començat el film. Durant el tros més trist de la pel·lícula he vist la Caterina plorant i li he posat el braç sobre l’espatlla per consolar-la.
En eixir, hem anat a pegar una volta fins que s’ha fet de nit i l’he acompanyada a casa.
TARDA AL CINEMA
Aquesta vesprada després de dinar, he anat a arreplegar la Caterina per a anar al Rialto.
Quan he arribat a sa casa he anat cara el seu pare, que seia en el balancí mig endormiscat, i li he dit unes coses de la feina. Després he cridat la Caterina, que feia cara de pocs amics i ens hem anat cap al Rialto.
En tot el camí no m’ha dit res, no sé què és el que li passaria. En arribar he comprat les entrades i hem entrat dins. Ens hem assegut sense dir-nos res. Quan han apagat els llums ha sortit una noia, a la pantalla, patinant, seguidament han sortit bicicletes. Després uns senyors asseguts al voltant d’una taula s’han ficat a parlar de política i com que a mi no m’interessa gens el tema m’he ficat a xiular i a picar de peus perquè ho llevaren. De sobte, el senyor del seient de davant, s’ha girat dient-me que callara i hem acabat els dos discutint.
A continuació, ha començat el film, a mi no m’estava agradant gens perquè és la típica història patètica d’amor amb final feliç. Quan han fet el descans, ens n’hem anat al bar a prendre alguna cosa. Allí he vist un amic meu i li he preguntat si tenia paquets de Camel i mitges Nylon i m’ha dit que no, que la setmana que bé en portarà perquè anirà a l’Havre. Quan hem tornat a la sala ja havia començat el film. Durant el tros més trist de la pel·lícula he vist la Caterina plorant i li he posat el braç sobre l’espatlla per consolar-la.
En eixir, hem anat a pegar una volta fins que s’ha fet de nit i l’he acompanyada a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada