Quart conte

Peret i les herbes màgiques

Hi havia una vegada un home que li deien Peret. Aquest vivia en un poble que estava amagat per turons molt alts. Peret tenia una casa al costat del castell d’un gegant que sempre estava enfadat per la fam que tenia. El gegantot tenia el poble espantat pels grans bramits que feia.
Un dia Peret va eixir de casa per anar a recollir unes herbes que sols eixien al costat del castell ja que segons diu la llegenda, les arrels donen una força de milhomes. Després d’haver recollit les herbes es va adonar que s’havia fet de nit. Aleshores, Peret no trobava el camí de tornada perquè tot era tan fosc com una gola del llop. De sobte, va sentir que el gegant pegava un bramit.
Peret que era molt valent va dir:
- I ara si m’ix el gegant, què faig?
Encara no ho havia acabat de dir i ja tenia el tenia al darrere. El gegantot el va agarrar en les mans i li va preguntar:
- Tu què fas per ací?
Peret li va contestar:
- M’he perdut i no trobe el camí per tornar a casa, i tu?
- He eixit per buscar el sopar perquè fa molts dies que no menge i estic famolenc, però veig que ja el tinc el sopar per avui.
Peret li contesta:
- No pensaràs que sóc el teu sopar, veritat?
En això, el gegant li contesta:
-Doncs sí, perquè has d’estar ben tendre.
Aleshores, Peret es menja les arrels i es tira a terra.
El gegant el volia agarrar, però Peret com que tenia tanta força li va tirar un turó al cap i el va matar.
Des d’aquell moment tots van viure molt contents i Peret es va fer l’amo del castell.