Este és el primer conte. Espere que us agrade. Podeu posar la vostra opinió.
Els lladres i la xica
El meu nom és Carles i tinc vint-i-set anys. Quan en tenia vint-i-tres treballava per l’empresa “Gescartera” però, amb el descobriment del pastís ens despatxaren a tots els treballadors. Des d’aleshores sóc lladre. Treballo junt el meu amic Francesc que té els mateixos anys que jo.
Vaig a contar què ens va passar amb el primer robatori. Un dissabte, Francesc hem toca per telèfon i em diu: “Carles, aquesta vesprada els propietaris de la casa que fa cantó del carrer Major se’n van de viatge. Aquesta nit entrarem a robar. Recorda-te’n de portar l’escala”. A la una del matí se n’anàvem els dos en direcció cap al carrer Major. Entre els dos portàvem l’escala i miràvem que no ens veiés ningú. Quan vam arribar a la casa Francesc posava l’escala a una de les finestres mentre jo, guaitava que no vingués ningú. A continuació, jo aguanto l’escala i el meu amic entra a dintre de la casa què està tota fosca. El meu company va començar a tirar per la finestra objectes de gran valor com: un collar de perles, un bagul, un mirall molt antic... Jo anava ficant-ho tot en un sac. Tot anava bé fins que vaig sentir el rugit d’un lleó. Es va encendre un llum i Francesc va fer un crit aterridor. Jo em vaig amagar perquè no em vegeren i vaig veure que algú agafava l’escala i l’entrava dintre. Moments després, veig que el meu company de feina surt d’un bot per la finestra i me n’adono que a més que està més blanc que la paret porta la cara plena de sang, va i hem diu: “Carles, corre! Un lleó ve al darrere!”. No m’ho penso dues vegades i començo a córrer sense mirar al darrere. El lleó anava acaçant-nos pels carrers. Vam veure dos policies i la bèstia, en veure’ls es va parar en sec. Un dels policies diu: “Mira, ja està ací la xica!”. L’altre diu: “però reina, on t’havies ficat?”. Nosaltres ens vam quedar de pedra i els ho vam contar tot als dos policies. Ens vam entregar i ens va caure dos anys de presó. La lleona, (no era un lleó com pensàvem) era la mascota de la policia local.
Vaig a contar què ens va passar amb el primer robatori. Un dissabte, Francesc hem toca per telèfon i em diu: “Carles, aquesta vesprada els propietaris de la casa que fa cantó del carrer Major se’n van de viatge. Aquesta nit entrarem a robar. Recorda-te’n de portar l’escala”. A la una del matí se n’anàvem els dos en direcció cap al carrer Major. Entre els dos portàvem l’escala i miràvem que no ens veiés ningú. Quan vam arribar a la casa Francesc posava l’escala a una de les finestres mentre jo, guaitava que no vingués ningú. A continuació, jo aguanto l’escala i el meu amic entra a dintre de la casa què està tota fosca. El meu company va començar a tirar per la finestra objectes de gran valor com: un collar de perles, un bagul, un mirall molt antic... Jo anava ficant-ho tot en un sac. Tot anava bé fins que vaig sentir el rugit d’un lleó. Es va encendre un llum i Francesc va fer un crit aterridor. Jo em vaig amagar perquè no em vegeren i vaig veure que algú agafava l’escala i l’entrava dintre. Moments després, veig que el meu company de feina surt d’un bot per la finestra i me n’adono que a més que està més blanc que la paret porta la cara plena de sang, va i hem diu: “Carles, corre! Un lleó ve al darrere!”. No m’ho penso dues vegades i començo a córrer sense mirar al darrere. El lleó anava acaçant-nos pels carrers. Vam veure dos policies i la bèstia, en veure’ls es va parar en sec. Un dels policies diu: “Mira, ja està ací la xica!”. L’altre diu: “però reina, on t’havies ficat?”. Nosaltres ens vam quedar de pedra i els ho vam contar tot als dos policies. Ens vam entregar i ens va caure dos anys de presó. La lleona, (no era un lleó com pensàvem) era la mascota de la policia local.
1 comentari:
Molt graciós el conte! L'has escrit tu?
Només un parell de cosetes:
"Jo em vaig amagar perquè no em veiessen"
"Un lleó ve al darrere!"
"Porta la cara plena de sang va i em diu"
Enhorabona i avant!
Publica un comentari a l'entrada