Quan me’n recorde d’aquell any se’m posa la pell de gallina,... Era l’estiu de l’any 2000 i com cada any els meus pares i jo ens vam traslladar a la casa d’estiu d’un poble marítim.
El dia que vam arribar el vaig veure. Treballava a la gasolinera i de seguida vaig saber que li deien David. Me’l vaig veure de dalt a baix: pel-i-roig, ulls blaus, llavis carnosos, alt, un cos de pecat.
Aquella mateixa vesprada vaig anar a la mar amb les meves amigues del poble i allí estava ell en la torre del socorrista. Les meves amigues em van posar al dia de tots els xafardejos de la joventut del poble.
Una nit, en una festa me’l van presentar. Ell era l’amic d’un cosí meu. Els dos teníem molts amics en comú i vam començar a parlar. Sentia com si el coneguera de tota la vida. Aquella nit acabarem tots a sa casa. El seus pares no estaven. Jo estava molt cansada i ell em va convidar a quedar-me a sa casa. A l’endemà, quan em vaig alçar, em sentia estranya en una casa que no coneixia. Després de desdejunar em va proposar que passar-me el dia junts. Ens vam posar a veure films en el sofà i a parlar del que havia passat la nit anterior. Després ens vam posar a parlar de relacions anteriors i de les bajanades que arribes a fer per amor. Per la vesprada vam decidir anar a seure en un banc i inventar-nos histories sobre com seria la vida d’aquella gent que anava passejant. Pràcticament ens vam passar tot l’estiu junts.
Un dia de finals d’agost em trucar al mòbil el meu cosí, feia una veu estranya. Jo em vaig esglaiar de seguida i li vaig preguntar què passava. Em va dir que ell i David acabaven de tenir un accident amb el cotxe. David era mort.
A partir d’eixe moment no sé què és el que va passar perquè era com si estigués en un altre món. Ara, després d’uns mesos d’anar al psicòleg, he pogut contar aquesta història
El dia que vam arribar el vaig veure. Treballava a la gasolinera i de seguida vaig saber que li deien David. Me’l vaig veure de dalt a baix: pel-i-roig, ulls blaus, llavis carnosos, alt, un cos de pecat.
Aquella mateixa vesprada vaig anar a la mar amb les meves amigues del poble i allí estava ell en la torre del socorrista. Les meves amigues em van posar al dia de tots els xafardejos de la joventut del poble.
Una nit, en una festa me’l van presentar. Ell era l’amic d’un cosí meu. Els dos teníem molts amics en comú i vam començar a parlar. Sentia com si el coneguera de tota la vida. Aquella nit acabarem tots a sa casa. El seus pares no estaven. Jo estava molt cansada i ell em va convidar a quedar-me a sa casa. A l’endemà, quan em vaig alçar, em sentia estranya en una casa que no coneixia. Després de desdejunar em va proposar que passar-me el dia junts. Ens vam posar a veure films en el sofà i a parlar del que havia passat la nit anterior. Després ens vam posar a parlar de relacions anteriors i de les bajanades que arribes a fer per amor. Per la vesprada vam decidir anar a seure en un banc i inventar-nos histories sobre com seria la vida d’aquella gent que anava passejant. Pràcticament ens vam passar tot l’estiu junts.
Un dia de finals d’agost em trucar al mòbil el meu cosí, feia una veu estranya. Jo em vaig esglaiar de seguida i li vaig preguntar què passava. Em va dir que ell i David acabaven de tenir un accident amb el cotxe. David era mort.
A partir d’eixe moment no sé què és el que va passar perquè era com si estigués en un altre món. Ara, després d’uns mesos d’anar al psicòleg, he pogut contar aquesta història
1 comentari:
Hola, veig que la cosa dels contes pasadets de rosca va cap endavant... No patisques, no ho són tant i a mi em semblen originals... Quin serà el següent? Esperarem, esperarem. Un beset!!
Publica un comentari a l'entrada