dijous, 27 de desembre del 2007

El xiquet i el Nadal


En un poble de la Ribera hi havia una família que tenia un fill. I eixe xiquet estava sempre preguntant. Sempre que veia que el pare o la mare feien alguna cosa, els preguntava encuriosit:
-Mare, què estàs fent?
Ho va preguntar una vegada que la mare pastava, i la mare li va contestar:
-Confitura de moniato.
-I això per a què és?
-És per a quan vinga el Nadal.
I ell tornà a preguntar:
-I quan vindrà Nadal?
-Ja vindrà, ja vindrà.
Un altre dia se’n va al corral i en vore son pare li pregunta:
-Pare, per què no matem el pollastre?
I el pare va contestar:
-Perquè el guardem per a Nadal.
I no res, el xiquet sempre anava preguntant i se n’anava cap a l’escola, com cada matí. I un dia veu una carabassa i un pernil i va i pregunta novament als pares:
-Què són per a menjar-nos-els?
-No –li van contestar-, que són per quan vinga el Nadal. Els hem de guardar per al Nadal.
I un dia que el pare se n’havia anat al camp i la mare estava al llavador rentant la roba, va passar pel poble un captaire amb un sac al coll. L’home es va arrimar a la porta de casa i cridà:
-Què no hi viu ningú en esta casa?
El xiquet estava jugant amb el gat però el va deixar i li preguntà a l’home:
-Vosté és Nadal?
-Sí, jo sóc Nadal: Josep Vicent Nadal, per a servir-lo!
-Doncs espere, perquè ací hi ha moltes coses per a vosté.
I sense pensar-s’ho gens, va començar a donar-li els pollastres del corral, la carabassa que hi havia en terra, el pernil que hi havia al rebost, i la confitura de moniato que era a la cuina. I l’home s’ho va ficar tot dins el sac i se’n va anar a continuar el recapte per les cases del poble i les terres d’arreu del món.
Quan va arribar la mare i va vore el que havia passat, li preguntà al fill:
-Qui ha vingut?
I ell li ho va contar tot:
-Ha vingut Nadal, i li he donat el que hi havia per a ell.
I així va ser, vos ho cregueu o no, i tal dia farà un any.


Contes al café el Duende