Els dos germans

Això diu que eren dos germans pobres. Un es va casar amb una rica, i els duros li botaven. L’altre es va casar amb una pobra. El que s’havia fet ric volia ajudar el seu germà, però aquest no ho consentia.
-No vull res dels teus diners –li deia.
Un dia, el ric va agafar una gallina, li va fer un forat a la panxa, li va posar un grapadet d’or dins i el va cosir. Després, va manar a la criada:
-Vés i dus-la a cal meu germà, i dis-li que el mul li ha pegat un parell de guitzes.
La criada hi anà i la va donar a la dona del germà pobre, el qual estava treballant fora. En tornar el pobre a casa, va veure l’animalet i va demanar:
-Qui ha dut aqueixa gallina?
La muller li ho explicà. A l’home li va pegar tort que el seu germà l’ajudàs, i va dir a la muller:
-Dóna-la a aqueixos pobrets d’aquí enfront, que estan més necessitats que nosaltres.
La dona féu això.
Al cap d’uns quants dies, com que no tenia notícies del germà, el ric anà a buscar-lo i li preguntà:
-T’has menjat la gallina?
El pobre li contà el que havia fet amb l’au. L’altre li va contestar, enutjat:
-Xe! Ja m’esperava alguna animalada com aquesta. Això que has fet no em cap dins el cervell.
A continuació, li revelà com havia ficat or dins la gallina. Però el germà pobre replicà:
-No vull res de tu.
Havia transcorregut algun temps des d’aquest cas, quan el germà ric intentà, de nou, ajudar el pobre. Aquest se n’havia anat a fer llenya, i el ric sabia per on havia de tornar. Va deixar una bossa plena de diners en terra, en un pont, pas obligat en el regrés del germà. Volia, així, que se la trobàs i se la quedàs. Però el pobre, quan regressava a casa, es va dir, en arribar al pont: “Aquest pont, mai no me l’he passat amb els ulls tancats”. Ho assajaré ara”. I agarra i el passa sense mirar. El germà ric ho observava d’amagat. Tot seguit, es va acostar a ell i li va demanar:
-No has vist res al pont?
L’altre li contestà:
-No. És que mai no havia passat el pont amb els ulls tancats, i avui ho he fet. Ocorre res?
-Ocorre que hi he posat una bossa plena de diners per tal que, quan tu hi passàs, la veiesses i l’agafasses. Però l’únic que fas són burrades.
-No vull res dels teus diners –respongué el pobre.
I el germà ric el va deixar estar i mai més no provà de donar-li res.