dimecres, 27 de febrer de 2008

Les tres xiques que no sabien parlar bé


Això diu que era una dona que tenia tres filles molt boniques; però totes tres parlaven malament i, per aquest motiu, cap jove no s’acostava a elles. La mare estava molt preocupada per si es quedaven fadrines per culpa de tal defecte.
Un dia, arribaren al poble tres xics forasters i veieren, a través de la finestra de casa, les xiques brodant. De seguida, llur bellesa els captivà. A partir d’aleshores, cada vesprada els xics les rondaven des de la vorera d’enfront. La mare s’adonà del que ocorria i tota contenta ordenà a les filles:
-Xiquetes, els cabells ben fets, i a brodar al costat de la finestra.
Al cap d’uns dies, com que els xics no es decidien encara a apropar-se a elles, la mare resolgué deixar-les soles durant una estona, dient que se n’anava a comprar:
-Ara veurem si, per fi, se us acosten, mentre jo sóc fora comprant.
Vosaltres no heu de fer res, només passejar davant la finestra i pegar una miradeta al menjar que és al foc. I no parleu. Sobretot, no parleu.
A penes se’n va la mare, els tres joves creuen el carrer, i allí teniu les xiques, ben pentinades, amunt i avall per davant la finestra. Llavors, la menuda s’aparta un moment per vigilar el foc, i exclama:
-Tata, l’ola bul!
-Destapa la papandorra! –li contesta la mitjana.
-Calla, llenga de guifarrí! Que no has dit a la mare que callares? –xiscla la major.
Els tres joves arrancaren a córrer, esbalaïts, i no hi tornaren mai més.

Cap comentari: