dimecres, 6 de febrer del 2008

El pobre avariciós




Això diu que era un pobre que no tenia casa ni què menjar i, demanant almoina, va veure uns que tenien casa i no els faltava el menjar. Llavors, demanà al Nostre Senyor tenir com aquells. Tot seguit, se li aparegué el Nostre Senyor i li digué:
-Et posaré monedes d’or al cabàs, les que vulgues. Però si cauen a terra, es transformaran en pols, perquè tu ets pols i t’has de convertir en pols.
Li ficà unes quantes monedes d’or al cabàs, i el pobre li’n demanà més.
Continuà posant-n’hi fins a arribar a mig cabàs, i també li’n va demanar més. Li va omplir, doncs, el cabàs. Però el pobre en volia més encara:
-Pose’n un grapat més, que no cauran.
Això ho féu el Nostre Senyor, i aleshores caigueren a terra unes monedes i totes es van convertir en pols per culpa de l’avarícia d’aquell home.