Açò diu que era una xica que es deia Francesqueta. Vivia en una barraqueta i, pobreta!, no tenia pare ni mare, ni casa, ni res. Era molt bona xica. Anava tots els diumenges a missa. Un dia es trobava a l’església resant en missa, i va i el Nostre Senyor li pregunta:
-Com estàs, Francesqueta?
Diu:
-Contenteta i purissimeta, Senyor, però...
-Però què, Francesqueta?
-Ai!, que voldria tenir una caseta.
-Doncs vés, que allí la tindràs.
Se’n va i, en compte de la barraqueta, es veu una caseta, ¿més boniqueta...!
-Ai, quina caseta més boniqueta que tinc!
L’altre diumenge, en missa, el Nostre Senyor li pregunta:
-Com estàs, Francesqueta?
-Contenteta i purissimeta, Senyor, però...
-Però què, Francesqueta?
-Ei!, que voldria tenir cadires, una taula; tenir un llitet per a poder-me gitar; i així estaria més bé.
-Doncs vés a casa, que ho tindràs.
Se’n va a casa, i s’hi veu les cadires, la taula, el llit. I tot més ben arreglat...! Ai, que contenta que estava!
L’altre diumenge, el Nostre Senyor li pregunta:
-Com estàs, Francesqueta?
-Contenteta i purissimeta, Senyor, però...
-Però què, Francesqueta?
Diu:
-Que m’agradaria tenir un corralet amb animalets per a torbar-me...
-Vés, que allí ho tindràs.
Se’n va, i allí tenia el seu corralet amb gallinetes que li ponien i conillets.
Ai, estava més contenta...!
L’altre diumenge, el Nostre Senyor li pregunta:
-Com estàs, Francesqueta?
-Contenteta i purissimeta, Senyor, però...
-Però què, Francesqueta?
Diu:
-Que voldria tenir roba, perquè vaig sempre igual, i sabates.
-Doncs vés, que allí ho tindràs.
Se’n va, i es veu un armari tot ple de roba i de sabates. I ella, ¡més contenta...!
L’altre diumenge, en missa, el Nostre Senyor li pregunta:
-Com estàs, Francesqueta?
-Contenteta i purissimeta, Senyor, però...
-Però què, Francesqueta?
-Ei!, que voldria tenir alguna joieta també: arracades, collaret, algun anell...
-Vés, que allí ho tindràs.
Se’n va a casa, i es veu allí les joies. Quina alegria més gran!
El diumenge següent, ja la tens a ella cap a l’església, ¡més mudada...!: amb una bata preciosa, unes sabates ben boniques, les seues joies... I en missa, el Nostre Senyor li pregunta:
-Com estàs, Francesqueta?
I fa ella:
-A mi ja no em diuen Francesqueta, a mi em diuen senyora Francesca!
-Sí? Doncs mira, per orgullosa, al a barraqueta. Per orgullosa!
Així que, quan va tornar allí, ja no tenia res, només la barraca que tenia abans.
-Com estàs, Francesqueta?
Diu:
-Contenteta i purissimeta, Senyor, però...
-Però què, Francesqueta?
-Ai!, que voldria tenir una caseta.
-Doncs vés, que allí la tindràs.
Se’n va i, en compte de la barraqueta, es veu una caseta, ¿més boniqueta...!
-Ai, quina caseta més boniqueta que tinc!
L’altre diumenge, en missa, el Nostre Senyor li pregunta:
-Com estàs, Francesqueta?
-Contenteta i purissimeta, Senyor, però...
-Però què, Francesqueta?
-Ei!, que voldria tenir cadires, una taula; tenir un llitet per a poder-me gitar; i així estaria més bé.
-Doncs vés a casa, que ho tindràs.
Se’n va a casa, i s’hi veu les cadires, la taula, el llit. I tot més ben arreglat...! Ai, que contenta que estava!
L’altre diumenge, el Nostre Senyor li pregunta:
-Com estàs, Francesqueta?
-Contenteta i purissimeta, Senyor, però...
-Però què, Francesqueta?
Diu:
-Que m’agradaria tenir un corralet amb animalets per a torbar-me...
-Vés, que allí ho tindràs.
Se’n va, i allí tenia el seu corralet amb gallinetes que li ponien i conillets.
Ai, estava més contenta...!
L’altre diumenge, el Nostre Senyor li pregunta:
-Com estàs, Francesqueta?
-Contenteta i purissimeta, Senyor, però...
-Però què, Francesqueta?
Diu:
-Que voldria tenir roba, perquè vaig sempre igual, i sabates.
-Doncs vés, que allí ho tindràs.
Se’n va, i es veu un armari tot ple de roba i de sabates. I ella, ¡més contenta...!
L’altre diumenge, en missa, el Nostre Senyor li pregunta:
-Com estàs, Francesqueta?
-Contenteta i purissimeta, Senyor, però...
-Però què, Francesqueta?
-Ei!, que voldria tenir alguna joieta també: arracades, collaret, algun anell...
-Vés, que allí ho tindràs.
Se’n va a casa, i es veu allí les joies. Quina alegria més gran!
El diumenge següent, ja la tens a ella cap a l’església, ¡més mudada...!: amb una bata preciosa, unes sabates ben boniques, les seues joies... I en missa, el Nostre Senyor li pregunta:
-Com estàs, Francesqueta?
I fa ella:
-A mi ja no em diuen Francesqueta, a mi em diuen senyora Francesca!
-Sí? Doncs mira, per orgullosa, al a barraqueta. Per orgullosa!
Així que, quan va tornar allí, ja no tenia res, només la barraca que tenia abans.
1 comentari:
Sí senyora, un bon conte per fer-nos pensar sobre l'orgull i sobre com adquirim les coses. Encara que en tinguem moltes, cal ser humil i més davanst d'aquell que ens ho ha donat!!
Un conte moralitzant de l'antiga escola!
Publica un comentari a l'entrada