dimecres, 13 de febrer de 2008

L'home que van citar als tribunals


Una vegada un home anava de camí i en això un altre li demanà ajuda:-Bon home, ajude’m, per favor.
-Què li passa? –li pregunta.
-Que el meu burro s’ha estacat en el fang i no pot tirar avant. Per favor, ajude’m!
-Bé, jo l’ajudaré. D’on vol que l’agarre?
-De la cua –li contestà l’altre.
-Però... de la cua? Li la trencaré d’una estiregassada.
-Calle, home, calle. Què ha de trencar?
Estira de la cua i, claaac!, cua arrancada.
-Quina desgràcia! –fa l’amo de l’animal-. Jo, a vosté, el cite als tribunals.
-Bé, cite’m si vol –li contesta.
Continua caminant i, més avant, en passar per un pont, veu un vellet que estava esporgant-se allí baix. I amb tant de mirar, cau damunt d’ell. El vellet, ban amarg, fa :
-Ai, jove, quasi em mata! Jo, a vosté, el cite als tribunals.
-Doncs bé, cite’m si vol.
Al cap de cert temps, el jutge el fa anar davant d’ell, i s’hi troba l’amo de l’ase. El jutge es posa a interrogar-lo:
-¿Vosté ha arrancat la cua a l’ase d’aquest senyor?
-Sí, senyor jutge.
-Explique’s.
-Mire, sentor jutge, aquest home tenia el burro estacat al fang i no l’en podia traure i, per això, em va demanar que l’ajudàs. Jo el vaig agarrar de la cua, vaig estirar i, sense voler, la vaig arrancar. Ei!, so vol, em dóna el burro, i quan li cresca la cua, li’l tornaré.
-Sí, i que no li cresca mai! El burro, me’l quede jo –fa l’amo.
-Bé, doncs cas arreglat –sentencià el jutge-. L’acusat no té culpa.
Adéu-siau –s’acomiadà aquest i tira a anar-se’n.
-Xe!, espere’s, que encara té un altre juí -li ordenà el jutge.
A continuació, es veu allí el vell que estava llevant-se els paràsits sota el pont. I el jutge li exposa una nova denuncia presentada contra ell:
-Aquest ancià l’acusa d’haver caigut damunt d’ell des de dalt d’un pont. L’altre fa:
-És veritat, senyor jutge. Però quina culpa tinc jo? Si vosté vol, ara em fique jo davall el pont i que bote ell contra mí.
-Sí, i que em mate jo en el bot! –protesta el demandant.
I el jutge diu:
-Cas solucionat. Bon home, ja se’n pot anar, lliure de càrrecs.

Cap comentari: