Hi havia una volta un home que anava al mercat del poble amb una vaca per vendre-la. Pel camí es va topar amb dos desconeguts, els quals li van oferir una talecada de diners per la vaca, indicant-li que la dugués a una cova on es trobava el seu cap i que allí li pagarien.
Ell accepta l’oferta, i s’hi dirigeixen. Arriben al lloc –que no era sinó el cau d’una banda de saltejadors- i els lladres maten l’animal, el cuinen i se’l mengen. Però ni li’l paguen a l’amo, i el despatxen de mala manera.
Al poc de temps, l’home de la vaca es va assabentar que el cap de la banda estava molt malalt. Aleshores, què va fer? Doncs es va vestir de metge i, amb aquesta fatxa, es posà a rodar prop de la cova per tal que el veiessen i el cridassen per curar-lo. I així va ser, perquè els lladres, en veure’l, el van fer anar davant del malalt. Ja en la cova, l’home envià els lladres a buscar per la muntanya unes plantes rares –segons ell, de propietats guaridores- i així es quedà sol amb el cap de la banda. De seguida aprofità l’ocasió per traure’s una porra plena de claus de davall del devantal i –pim pam! –es posà a pegar-li porrades fins que quasi el ca deixar mort, mentre li repetia:
-Això, per no pagar-me la vaca; això, per no pagar-me la vaca!
Agafà, després, tots els diners dels lladres i pegà a fugir.
Ell accepta l’oferta, i s’hi dirigeixen. Arriben al lloc –que no era sinó el cau d’una banda de saltejadors- i els lladres maten l’animal, el cuinen i se’l mengen. Però ni li’l paguen a l’amo, i el despatxen de mala manera.
Al poc de temps, l’home de la vaca es va assabentar que el cap de la banda estava molt malalt. Aleshores, què va fer? Doncs es va vestir de metge i, amb aquesta fatxa, es posà a rodar prop de la cova per tal que el veiessen i el cridassen per curar-lo. I així va ser, perquè els lladres, en veure’l, el van fer anar davant del malalt. Ja en la cova, l’home envià els lladres a buscar per la muntanya unes plantes rares –segons ell, de propietats guaridores- i així es quedà sol amb el cap de la banda. De seguida aprofità l’ocasió per traure’s una porra plena de claus de davall del devantal i –pim pam! –es posà a pegar-li porrades fins que quasi el ca deixar mort, mentre li repetia:
-Això, per no pagar-me la vaca; això, per no pagar-me la vaca!
Agafà, després, tots els diners dels lladres i pegà a fugir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada