dimecres, 23 de gener de 2008

El pescador


Hi havia un pescador que, des de feia algun temps, el pobre, ja no aconseguia ni un sol peix. Estava desesperat, perquè no tenia per a menjar. La dona li ho tirava en cara:
-¿Com pot ser que vages al riu i que no portes res? Què fas durant tantes hores? Garbellar mosques?
Una volta, mentre intentava, infructuosament, extraure l’aliment de les aigües, el pescador va sentir una veu estranya i potent:
-Si vols tornar a pescar, hauràs de dur-me la filla més bella que tingues. Van transcórrer uns quants dies, després d’açò, i la dona estava convençuda que el seu marit li ocultava un secret. Fins que ell li va manifestar, per fi:
-Sé com tornar a pescar, però no vull dir-t’ho.
Ella es va enfurrunyar amb l’home, i, al final, aquest li va revelar allò que havia sentit al riu. Llavors, la muller li va aconsellar de donar una filla, que encara en quedarien dues. Ell no va estar-hi d’acord; però, al cap d’una estona, com que no trobava altra solució, va accedir a dar la filla.
L’endemà, doncs, el pescador se’n va anar al riu acompanyat d’una filla. Ell hi va aparèixer un gegant, el qual se la va endur.
L’home restà melangiós; però, des d’aleshores, va pescar bona cosa. Fins que va aplegar un dia que tornà a no poder pescar gens. El gegant aprofità l’ocasió per fer-li la mateixa proposta. El pescador li va donar la segona filla, i de nou obtingué pesca abundant. Tanmateix, el seu treball esdevingué, més tard, completament improductiu. En dar la darrera filla, el rendiment del seu esforç diari fou, novament, considerable.
L’home estava molt trist, molt trist, per no tenir les filles amb ell. Passat cert temps, la seua faena va resultar, una altra vegada, inútil del tot. I un bon dia, essent al riu, va sentir aquella veu, que li digué:
-Pescador, ja no tens cap filla, ¿veritat?
El pobre pare li va respondre que no i que, per això, la seua dona i ell eren molt infeliços. El gegant li va proposar que l’endemà, a tal hora, l’esperàs allí mateix.
El sendemà, doncs, el pescador va acudir a l’indret acordat. El gegant s’hi presentà governant un vaixell. L’hi féu pujar i es va dirigir ben lluny, cap a la mar. Després, van desembarcar al port d’una gran ciutat.
-Veus aqueixos tres magnífics palaus? –assenyalà el gegant-. Per dins, són d’allò més sumptuós que hom puga imaginar. Doncs bé, hi habiten, com a distingides senyores, les teues filles.
El fet és que les filles del pescador, boniques com tres sols, eren casades amb nobles riquíssims i poderosos. Qui ho havia de pensar! El pare estava esbalaït. No cabia en la pell. El pare i les filles s’abraçaren i besaren amb una alegria inexpressable. També la mare va poder veure, encimbellades, les seues filles. I tots ells van viure amb gran felicitat durant molt, molts anys.

Cap comentari: