Mig Cul Cagat

Això diu que era un pollastre que es deia Mig Cul Cagat. Un dia es va trobar una monedeta i cregué que, amb aquesta, podria casar-se amb la filla del rei. Així que començà a caminar cap al palau reial. En el camí, es topà amb unes formiguetes.
-On vas, Mig Cul Cagat? –li preguntaren.
-A casar-me amb la filla del rei –respongué el pollastre.
-No t’hem de deixar passar.
Llavors, Mig Cul Cagat els va dir:
-Formiguetes, entreu en el meu culet.
I les formiguetes hi van entrar. El pollastre continuà caminant. Més avant es va trobar unes maces que estaven barallant-se. En veure’l, li van dir:
-On vas, Mig Cul Cagat?
-A casar-me amb la filla del rei.
Però les maces li digueren:
-No t’hem de deixar passar.
El pollastre respongué:
-Macetes entreu en el meu culet.
I això van fer.
El pollastre continuà el seu camí i va arribar a la vora d’un riu. Aquest li preguntà:
-On vas, Mig Cul Cagat?
-A casar-me amb la filla del rei.
El riu s’hi oposà:
-No t’he de deixar passar.
I el pollastre li va dir:
-Riuet, entra en el meu culet.
El riu hi va entrar i el pollastre continuà caminant fins que va arribar a la porta del palau del rei. Llavors, el majordom de palau li preguntà:
-On vas, Mig Cul Cagat?
-A casar-me amb la filla del rei.
El majordom comunicà al seu senyor la intenció del pollastre. Aleshores, el rei el féu tancar a la presó, on li posaren moltíssim de menjar, i li va dir:
-Et casaràs amb la meua filla si en un dia et menges tot aqueix menjar.
Quan se n’anaren el rei i el carceller, el pollastre digué a les formigues:
-Formiguetes, eixiu i mengeu-vos tot el menjar.
I les formiguetes s’ho engoliren tot en un instant.
L’endemà, el carceller va anar a la presó i va veure que ja no hi quedava gens de menjar. En féu sabedor el rei i aquest, en comprovar-ho, va imposar una segona condició al pollastre:
-Et casaràs amb la meua filla si ets capaç d’eixir de la presó.
Quan el pollastre es trobà sol, digué a les maces:
-Macetes, trenqueu els barrots de la presó.
De seguida, les macetes –pim pam!, pim pam!- es posaren a pegar colps als barrots de ferro i en poc de temps els van trencar. El pollastre va eixir de la càrcer. El rei, en veure’l solt, decidí acabar amb ell:
-Feu una gran foguera i me’l fregiu en una paella –ordenà, tot furiós, als criats.
El van atrapar i tot seguit van formar una pila de llenya, damunt de la qual van posar la paella amb l’animalet dins, i li botaren foc. Aleshores, el pollastre va dir:
-Riuet, ix i apaga el foc.
El riu va eixir i el va apagar ràpidament. El rei, veient que no podia fer res contra el pollastre, consentí que es casàs amb la seua filla. I se celebraren les noces.
Conte contat,
Ja s’ha acabat.


Actuació al café Duende d'un grup de teatre